12 - EL CASO CHINO
Les opcions del tema EL CASO CHINO varen ser:
• Adiós a mi concubina, de Chen Kaige.
• ¡Vivir!, de Zhang Yimou.
• El último bailarín de Mao, de Bruce Beresford.
• Balzac y la joven costurera china, de Dai Sijie.
• Amor bajo el espino blanco, de Zhang Yimou. (i varem triar l'última)



FITXA TÈCNICA
TÍTOL OFICIAL: “Shan zha shu zhi lian”
“ The Love of the Hawthorn Tree “ en anglès.
“Amor bajo el espino blanco” en castellà.
ANY: 2010. A Espanya es va estrenar el 31 de agosto de 2012.
PAÍS: Xina
DURACIÓ: 154 minuts.
DIRECTOR: Zhang Yimou
INTÈRPRETES: Zhou Dongyu, Shawn Dou, Chen Taisheng, Rina Sa, Xi Meijuan, Li Xuejian, Lü Liping, Sun Haiying
PREMIS: 2011 Festival de Valladolid - Seminci: Millor actriu
GÈNERE: Drama romàntic basat en la novel·la: “Ai Mi”. Basat en fets reals. Revolució cultural xinesa.
El DIRECTOR ZHANG YIMOU
Zhang Yimou va nàixer en Xi’an en 1951. Per ser considerat políticament qüestionable en 1968 va ser enviat al camp a reeducar-se fins a 1978. Va aprovar els exàmens l'Acadèmia de Cinema de Pequín i Zhang amb molt bona nota, però va ser desqualificat perquè tenia 27 anys, cinc anys més que l'edat permesa. Va escriure al Ministeri de Cultura explicant que es passava l'edat perquè havia estat 10 anys en el camp de reeducació. El Ministeri va aprovar la seua sol·licitud i en 1982 es va graduar amb la generació de cineastes que es va conèixer posteriorment com la “Cinquena Generació” de directors xinesos.
Zhang, es va graduar com a càmera. Dirigeix la seua primera pel·lícula “Sorgo roig” en 1987 basada en la novel·la de Mo Yan, i gana l'os d'Or en el Festival de Cinema de Berlín, per això passa a ser mundialment conegut.
El seu cinema es caracteritza per una cuidada i estudiada fotografia, perquè va iniciar la seua carrera precisament com a director de fotografia. Dos de les seues pel·lícules han sigut nominades a l'Oscar a Millor fotografia.
El fons històric i polític en les seues pel·lícules es relega a un segon pla, convertint-lo en el context de les seues pel·lícules.
La figura de la dona forta i decidida domina tot el seu cinema.
Malgrat el seu reconeixement internacional, diverses de les seues pel·lícules van ser prohibides a la Xina: “La llanterna roja” (1991) o “Viure!” (1994).
Algunes de les seues pel·lícules són:
- Hero (2002)
- Las flores de la guerra (2011)
- Regreso a casa (2014)
SÍNTESI DE LA PEL·LÍCULA:
Jing és una xiqueta que se’n va de la ciutat a un poble de la muntanya per a "reeducar-se" durant la Revolució Cultural. El seu pare ha estat empresonat per ser de "dretes" i la seva mare lluita per alimentar els seus tres fills. Jing sap que tant el seu futur, com el benestar de la seva família depenen del seu bon capteniment. Però s'enamora de Sun, el fill d'un militar d’elit. La seua diferència social els separa, i el seu amor és impossible i perillós.
ARGUMENT I SITUACIÓ EN EL CONTEXT HISTÒRIC. POSA IMÀGENS DEL CONFLICTE
La pel·lícula conta la història d’amor de Jing i Sun. Està basada en fets reals i té com marc històric la Revolució Cultural (1966-1976). Així reflexa com Mao va cridar la gent a construir aules rurals.
És l’any 1970 i la protagonista, Jing, una estudiant de l’escola de secundaria nº 8, es enviada a fer una “re-educació” al camp (com molts altres joves i com el propi director del film, que va estar 10 anys per a la seua readaptació social) per la manera de pensar de son pare (empresonat per ser de dretes).
Jing vol ser professora, si el partit ho permet, per això no pot donar un pas enrere i mostra de vegades el seu fervor ideològic revolucionari per aconseguir-ho (per exemple al minut 26 quan per aconseguir el treball diu: “nuestro gran líder el presidente Mao nos enseña a no temer a la adversidad y a la muerte”). No pot fallar a la seua família; la mare està malalta, ha passat de professora a netejadora, i té dos germans xicotets; ella ha de ser lleial al règim.
Al camp, amb una família d’acollida, coneix a Sun , el protagonista mascle, i (tercer germà d’aquesta família). És de bona família, comunista i ric, treballa en la unitat geològica. La seua mare era capitalista i va saltar d’un edifici. Sempre ens quedarà el dubte de si va ser un suïcidi o no.
Jing i Sun s’enamoren. Primer hi ha molta distància entre ells, però el és molt detallista (una ploma, sucre, botes d’aigua...) i es van apropant poc a poc. Viuen el seu amor d’amagat per la situació política i familiar. Jing és molt innocent i sorgeixen obstacles i malentesos en el seu amor. Finalment la leucèmia de Sun els separa. Sun és incinerat i les seues cendres són portades baix l’espí blanc. Jing se’n va a estudiar a l’estranger. Amb el temps fan en eixe lloc la pressa de les tres goles. L’espí submergit continua sagnant baix l’aigua. Ella cada any torna al mateix lloc.
- Aquestes són algunes de les escenes que mostren el moment històric:
(3:25) Conten la història de l’espí blanc i parlen de la Segona Guerra contra els japonesos. Els soldats xinesos es van convertir en màrtirs de la revolució i la seua sang va nodrir l’espí, per això els fruits ara son roigs. Encara que no hem pogut saber si eixa llegenda es real, el dato de la guerra si és històric.
(16:30) La frase: “hay más de un capitalista en nuestra escuela.” Ens mostra la persecució de les persones per la seua ideologia contraria al comunisme.
(19:45) Diu que el president Mao els ensenya: “calor en primavera, fresco en otoño”. Y ella li pregunta si es del llibre roig. El contesta: és una cita del camarada Lenin.
(20:05) Parlen de que tenen cupons de arròs i diners. Com que no havia menjar suficient es va adoptar un sistema de racionament; es van emetre grans quantitats de cupons d’aliments: eren la moneda principal.
(15:00) Cançó amb una imatge al fons de Mao rodejat de raigs com si fora un sol i banderes. La cançó diu que “el dia està bé, la terra està bé”, va fent comparacions per a dir que “el president (Mao) és el millor, el comunisme és el millor”. A la bandera posa: llarga vida al president.
(41:03) Mitin polític. Diu així: “Creemos que es necesario que mandemos a los jóvenes a re-educarse con los campesinos. Por eso Mao nos enseña: el campo está lleno de oportunidades, solo en el campo los jóvenes pueden descubrir su potencial”.
(43:00) Li diuen a Jing que té que donar gràcies al partit per permetre-li treballar, ja que son pare ha comès errades, però els fills poden ser re-educats.
La reeducació política és vital. El seu període de prova serà tot un repte i esperen que no defraude al partit. Ella
accepta i s’ofereix voluntària per arreglar la pista de bàsquet.
(45:30) Frase del president Mao: “nos enseña que debemos luchar contra las adversidades”.
La Revolució cultural va suposar per a milers de persones (com per als protagonistes) portar eixa vida de la millor manera possible. Hi ha molts detalls i gestos que fan per causa del control (donar-se un abraç separats pel riu, tapar-se el cap en la bici...).
D’altra banda, els obstacles familiars com que la mare no deixa a Jing enamorar-se fins als 25 anys. Li toca el nas per veure si està entera
(1:03:55). A pesar de tot el va esperar-li tota la vida.
O quan la mare els veu i ella va tapada per que no la reconega ningú.
(55:45) Es veuen imatges de militars pel carrer, vigilant als ciutadans.
(1:05:04) De camí a l’hospital es pot observar publicitat de Mao al carrer.
(1:07:53) Normes de l’hospital: constantment per megafonia repeteixen: “no se permiten visitas por las noches, respeten las normas de la revolución.”
(1:14:00) Utilitzen la paraula “camarada” per dirigir-se uns a altres, com a l’escena en què es fan la foto. El fotògraf tot el temps els diu “camaradas” i fins i tot diu: “acorten las distancias, la revolución proletaria es amistad”.
Tal vegada pel comunisme s’utilitza con simbolisme el color roig. Color relacionat amb el comunisme de Mao, i la sang i el dolor del poble (el fruit de l’espí blanc s’ha tornat roig) però també es símbol de l’amor, de la passió, de la sort, com el banyador o la jaqueta de Jing.
ANÀLISI CRÍTIC DE LA PEL·LÍCULA EN RELACIÓ AMB L’ACONTECIMENT HISTÒRIC
La pel·lícula es basa en un fet real ocorregut durant la Revolució Cultural Proletària de Xina a partir de 1966, organitzada pel líder del Partit Comunista, Mao Zedong, contra alts càrrecs i intel·lectuals de dretes. Té 8 escenes.
És una dictadura comunista i Jing es enviada a la muntanya per la seua reeducació, ja que el seu pare es de dretes i el tenen pres. Les autoritats vigilen a Jing, examinen el seu comportament, per aconseguir netejar el nombre de la seua família. Un pas enrere seria la ruïna per tots. En el poble s’enamora de Sun, fill d’ un militar comunista. La diferència de classes socials i la situació política, fan viure l’amor d’amagat.
L’amor es mostra amb totes les atencions de Sun per millorar la vida de Jing, les cures (li venda els peus), i la senzillesa dels inicis del festeig( li ofereix una rama per tal de no tocar-li la mà). El transfons polític i social de la història roman en un segon pla, sempre present, i sent el causant de tenir que ocultar la seua relació. Ni els militars, ni les famílies poden saber el que està ocurrent. La repressió política i les estrictes costums socials fan d’aquesta història un amor prohibit.
L’espí és una cançó russa, però també un arbre que simbolitza el dolor del poble xinés a mans dels japonesos, la sang dels soldats xinesos va nodrir les seues arrels. Per això va passar de donar fruits blancs a rojos. A l’espí blanc l’anomenen també l’arbre dels herois.
Amb aquesta pel·lícula aprofundim en la Revolució Cultural (o Gran Revolució Cultural Proletària), un moviment sociopolític a la Xina des de 1966 fins a 1976. Iniciat per Mao Zedong (líder de el Partit Comunista Xinès).
El seu objectiu (declarat) era preservar el comunisme xinès mitjançant l'eliminació dels elements capitalistes i tradicionals de la societat xinesa, i imposar el pensament de Mao Zedong (maoisme) com la ideologia dominant dins el Partit.
Mao pensava que els burgesos s'havien infiltrat en el govern i en la societat en general, amb l'objectiu de restaurar el capitalisme. Per eliminar als seus rivals dins el Partit Comunista de la Xina (PCX), es va fer mitjançant la lluita de classes violenta.
Els joves xinesos van respondre a la crida de Mao formant grups de la Guàrdia Roja a tot el país.
Hi va haver una purga massiva d'alts funcionaris, i el culte a la personalitat de Mao va créixer enormement. El 1969 Mao va declarar oficialment que la Revolució Cultural havia acabat, però la seua fase activa va durar fins a la mort de el líder militar.
El 1972, la Banda dels Quatre pujar a el poder i la Revolució Cultural va continuar. Després de la mort de Mao i l'arrest de la Banda dels Quatre en 1976, els reformistes dirigits per Deng Xiaoping van començar a treure les polítiques maoistes associades amb la Revolució Cultural.
El 1978, Deng es va convertir en el nou líder suprem de la Xina i va començar una nova fase de la Xina a l'iniciar l'històric programa de Reformes i Obertura.
Durant la Revolució Cultural, desenes de milions de persones van ser perseguides, amb una xifra estimada de morts que oscil·la entre centenars de milers i 20 milions. Va haver-hi massacres en diversos llocs. Gran part de la població va ser desplaçada per la força, en particular joves urbans a les regions rurals durant el moviment "Enviament a al camp". Es van destruir relíquies i artefactes històrics, i es van saquejar llocs culturals i religiosos. El moviment va paralitzar políticament a la Xina i va afectar negativament tant a l'economia com a la societat de el país d'una manera molt significativa. Durant la revolució cultural van aparèixer mercats negres que van evitar que els ciutadans moriren de fam i van obligar als líders comunistes, mort Mao, a abandonar l'economia planificada.
La ironia de la Revolució Cultural és que, cap a 1971, la majoria de la gent, al menys al camp, havia perdut la fe en el comunisme.
La Revolució Cultural es va produir, a més, en un moment en què, després de la ruptura de les relacions entre Pequín i Moscou, la Xina estava aïllada financera i comercialment dins el bloc comunista de la Guerra Freda, i encara no s'havia obert a la resta del món .
El temor a un possible atac soviètic o nord-americà va portar a Mao a reubicar massivament fàbriques des de la costa cap a l'interior de país, va ser una de les pitjors decisions econòmiques de el segle XX. La indústria va ser el sector que més va patir durant la Revolució Cultural, amb una caiguda dels seus ingressos d'un 26% entre 1966 i 1968. També els transports i la construcció es van veure fortament perjudicats. El comerç va sortejar millor aquesta etapa, al perdre només un 3% de la seva facturació, mentre que l'agricultura va aconseguir un lleuger augment d'un 3,2% de la seva recaptació entre 1966 i 1968.
A partir de 1969 la situació econòmica de país va començar a estabilitzar-se, la Revolució Cultural va portar un escenari gairebé de guerra civil, amb presència militar, entre 1968 i 1971, fins als camps de conreu i les plantes de producció. Cap a 1971, davant el debilitament de les autoritats, els Guàrdies Rojos i l'exèrcit, van sorgir petits mercats negres, en els quals s'intercanviaven de forma clandestina productes bàsics.
Quan Deng Xiaoping va aconseguir el poder el 1979, va veure que no seria capaç de mantenir una economia planificada durant molt temps i que estava obligat a donar algunes llibertats econòmiques.
Després van arribar dècades de vertiginós creixement econòmic que van convertir a la Xina, el país més poblat del món i el tercer en territori, en la segona economia mundial. Segons els economistes de no haver-se produït la Revolució Cultural, la mida de l'economia xinesa podria haver estat 1,2 vegades més gran.
ÉS OBJETIVA AMB ELS FETS? ES DE DENÚNCIA/REFLEXIÓ/CRÍTICA?
PEPE: Pense que és bastant objectiva, el que mostra es real, a més a més està basada a la novel·la “Ai Mi”, en fets reals. Però deixa bastant sense mostrar, per exemple no hi ha escenes de terror o dolor, tal vegada per què la pel·lícula no siga censurada, com ja li ha passat en altres, o per no obrir ferides de nou.
JOAN: Al meu parer, resumeix d'una manera molt objectiva la situació del país en aqueixos moments. Per a mi, aquesta pel·lícula és per a reflexionar sobretot el que va ocórrer, encara que crec que malgrat tot això, podria haver sigut una mica més amena.
CLARA: Sí, és objectiva amb els fets. Transmet molt bé com va ser la situació en aquell moment. Mostra simplement el més superficial, és a dir no conta ni mostra exactament tot el que ocorre, però fa que tinguem una idea. Ens fa reflexionar i posar-nos en la pell dels protagonistes.
GEOLOCALITZACIÓ. FOTO O VIDEO D’UN LLOC DE LA PEL·LÍCULA ETIQUETAR EN GOOGLE MAPS AMB LA FOTO/VIDEO
El poble s’anomena Xiping.
El comtat de Xiping és un comtat a la part centre-sud-est de la província de Henan a la República Popular de la Xina. És la divisió a nivell de comtat més septentrional de la ciutat de Zhumadian. Xiping cobreix una àrea de 1,098 quilòmetres quadrats i té 840,000 habitants.
1.- (1:05:00) Hospital regional
Actualment l’hospital regional és així, es troba a Zhumadian.
2.- En el seu lloc hui està la pressa de les 3 goles. Els seus habitants foren traslladats i l’espí blanc submergit.
3.- (41:02) Estàtua de Mao
Actualment la imatge de Mao està en molts paisatges de Xina. Encara queden unes 180 escultures. El líder xinés a l'inici de la Revolució cultural, els Guàrdies Rojos de la Universitat de Tsinghua en Pekín van construir la primera.
La figura del dirigent devia tenir una altura de 7,21 metres, per coincidir amb la data de fundació del Partit Comunista Xinès (juliol 1921), i podia arribar a ser fins a 12,26 metres contant amb la plataforma de la base, al·ludint a la data de naixement de Mao ( 26 desembre 1893). Devia estar en peu, saludant amb la mà dreta o amb ambdues agafades a l’esquena.
Tal vegada, la de la pel·lícula es correspon amb la que hi ha davant el museu de la ciència i la tecnologia de Sichuan, Chengdu, Xina. es troba a la plaça de Tianfu.
Darrere posa “per al nostre país mare el comunisme està orgullós de nosaltres ".
4.- (1:27:00)
Aquesta imatge es repeteix varies vegades al llarg de la pel·lícula, es sitúa al riu Jin de Chengdu.
Aquest riu es troba a Chengdu, està ubicat al centre financier de la ciutat.
La seua longitut és de 856 km. Es diu que aquest riu comparteix els seus orígens amb el riu Lijiang, els dos s’uneixen al canal Lingqu.
BIOGRAFIA DELS PERSONATGES HISTÒRICS:
LENIN:
Va ser un polític, filòsof, revolucionari, teòric polític i comunista rus. Líder de el sector bolxevic de el Partit Obrer Socialdemòcrata de Rússia, es va convertir en el principal dirigent de la Revolució d'Octubre de 1917. En 1917 va ser nomenat president de el Consell de Comissaris del Poble (Sovnarkom), convertint-se en el primer i màxim dirigent de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS) en 1922. Políticament marxista, les seves contribucions a la pensada marxista reben el nom de leninisme.
Va militar des de la seva joventut en l'esquerra política revolucionària. Durant els seus estudis universitaris va ser arrestat i exiliat durant tres anys a Sibèria. Després va fugir a diversos països d'Europa occidental, i va arribar a convertir-se en un destacat teòric de el partit. El 1903 va tenir un paper clau en el cisma viscut pel POSDR, erigint-se en líder de la facció bolxevic, en contraposició a la facció menxevic liderada per Yuli Mártov. Va tornar a Rússia durant un breu període de temps amb motiu de la Revolució de 1905. En 1914, amb l'esclat de la Primera Guerra Mundial, va començar a fer campanya per transformar la guerra a Europa en una revolució de tot el proletariat.
Va ser el principal dirigent bolxevic de la Revolució d'Octubre de 1917. Ja en el poder, Lenin va procedir a aplicar diferents reformes que incloïen la transferència a l'Estat o als treballadors soviètics del control de propietats i terres en mans de l'aristocràcia, l'antiga corona o terratinents.
MAO TSE-TUNG:
Polític i estadista xinès. Nascut en el si d'una família de treballadors rurals, Mao Tse-tung va abandonar els estudis per a dedicar-se de ple a la granja familiar. No obstant això, més tard, va entrar a l'Escola de Magisteri en Changsha, on va començar a prendre contacte amb el pensament occidental. Va ser nomenat director d'una escola primària, a més de que va treballar com a bibliotecari en la Universitat de Pequín.
El 4 de maig de 1919 va esclatar la revolta estudiantil contra el Japó, en la qual Mao Tse-tung va prendre part activa. En 1921 va participar en la creació del Partit Comunista, i dos anys més tard, en formar el partit una aliança amb el Partit Nacionalista. Durant aquest temps, va entendre que el sofriment dels llauradors era la força que havia de promoure el canvi social al país. No obstant això, l'aliança amb els nacionalistes es va trencar i Mao va haver de fugir, encara que va continuar dirigint una guerra contra Chiang Kai-shek, cap dels seus antics aliats.
En 1931, es va autoproclamar la nova República Soviètica de la Xina, de la qual Mao va ser elegit president. No obstant això, malgrat les victòries de Mao en la primera època de la guerra civil, en 1934 Chiang Kai-shek va voltar a les tropes de l'Exèrcit Roig, per la qual cosa Mao va emprendre “la Llarga Marxa”. Mentrestant, es va forjar una nova aliança entre comunistes i nacionalistes per a enfrontar-se a l'enemic comú.
Després de la Segona Guerra Mundial, es va reprendre la guerra civil, amb la victòria progressiva dels comunistes. L'1 d'octubre de 1949 es va proclamar oficialment la República Popular de la Xina, amb Mao Tse-tung com a president.
A partir de 1959, Mao Tse-tung va deixar el seu càrrec com a president xinès, encara que va conservar la presidència del partit. Des d'aquest càrrec va promoure una campanya d'educació socialista, conegut com la Revolució Cultural Proletària.
OPINIÓ PERSONAL
PEPE: La pel·lícula m’ha agradat i es recomanable, encara que no sol veure films xinesos i d’amor, no és el tipus de pel·lícula que més m’agrada.
És una pel·lícula lenta i llarga (1h54min) amb una música i una fotografia del paisatge molt bonica, es posa de manifest que el director va graduar-se com càmera.
Pense que els protagonistes fan un bon paper, ja que és una pel·lícula d’amor tràgica amb escenes i plans que mostren molts gestos de l’amor que es viu en clandestinitat, a l’ombra de la política i les tradicions fèrries.
M’ha servit per a conèixer el desamparo de la Xina rural i conèixer una mica més de la historia del país.
BRUNO: En la meua opinió és la pitjor pel·lícula que mai he vist perquè, sifa nofa, la meitat de la pel·lícula no parlen ni res i això és molt aborrit, però està molt bé la forma de fer-te reflexionar sobre els presos polítics.
CLARA: En la meua opinió, aquesta pel·lícula és molt bonica, el missatge que transmet és molt esperançador. Tots els paisatges que es mostren son super bonics i transmeten pau i tranquilitat. És cert que de vegades la pel·lícula es fa un poc llarga ja que dura més o menys 2 hores i a vegades la història transcorre lentament. Normalment no veig aquest tipus de pel·lícules, però crec que les escenes estan molt ben fetes i que et fan posar te en la pell d’eixes persones i tractar d’entendre el que estan vivint. A més la situació és prou realista i ajuda a comprendre la situació de Xina en aquell moment.
JOAN: Opine que la pel·lícula aquesta molt ben feta, a causa de com plasma com era la vida i els llocs de l'època, a més de com actuen els personatges, ja que sents el que ells senten i els entens. Aquest tipus de pel·lícules no són les meues favorites però és cert que m’ha agradat veure-la. No obstant això crec que se't fa una mica lenta, hi ha molt pocs diàlegs i no hi ha molta acció.
WEBGRAFIA:
Comentarios
Publicar un comentario